Fira de les trementinaires

El cap de setmana del 30 i 31 de maig va ser l’esdeveniment esperat per totes les amants de la natura, remeis i màgia de la muntanya.

IMG_1565

La fira de les trementinaires es celebra fa 16 anys a Tuixent, en honor a les dones de les muntanyes, que travessaven valls i camins fins arribar a costes gironines i fins hi tot tarragonines, per oferir els seus preparats i remeis naturals o tota aquella gent que ho necessités. Aquest ofici va ser exclusiu de la Vall de la Vansa i Tuixent, a la comarca de l’Alt Urgell, durant el segle XIX i XX, era exclusiu de les dones i elles es dedicàven a «anar pel món», en uns itineraris fixats, sempre dormien a casa de la gent a canvi de remeis. Oferien trementina, oli de ginebró, pega negra, te de roca, sàlvia, hisop… però la trementina era el seu producte principal, d’on els hi ve el nom. És una substància que s’extrau  de la resina dels pins, i afegint oli d’oliva i pega negra es fa un ungüent utilitzat per desinfectar ferides de persones i animals.

Generalment anaven dues dones una jove i una més gran amb tots els coneixements. L’últim viatge el va fer Sofia d’Ossera l’any 1982, que com ella deia; preferia ser un ocell lliure que tancat en una gàbia.

 

 

 

 

IMG_1570

 

Les trementinaires coneixien els beneficis i usos de les plantes de les muntanyes, es una zona molt rica i plena de plantes medicinals.

Actualment es pot seguir un itinerari vorejant el riu de Mola on hi podem identificar més de 60 espècies diferents.

Algunes de les que vam trobar: donzell, agrella, malrobí, hisop, tarró, vidalba, ginebre, sàlvia, farigola, espernallac, sajolida, roser silvestre, noguera, arç blanc, escabiosa, dolçana, milfulles, saüc, dolçamara, bosses de pastor, carbassina, serberola, malrubí negre, herba de sant antoni…

IMG_1518

Saüc

 

 

 

IMG_1529 IMG_1550

dolçamara

Sàlvia pratensis

Algunes plantes identificades pel camí amb les seves propietats:

– Donzell (Artemisia Absithion): Aperitiva i estomacal. Amb l’extracte, se’n prepara vermut i absenta.

– Agrella (Rumez acetosa): Aperitiva i diürèttica. Molt rica en vitamina C. S’utilitza en amanides.

– Malrubí (Marrubium vulgare): Des de molt antic es fa servir per combatre afeccions respiratòries. També té les virtuts de despertar la gana i per a les afeccions de la pell.

– Hisop (Hyssopus officinalis): Està indicada per a les afecccions bronquials, asma, els refredats o la tos, fins i tot per a les pedres al ronyó i la bufeta o estimulant digestiu. Hi ha una dita popular que diu «l’hisop torna la mare a puesto i el pare a lloc»

– Sàlvia (Salvia officinalis): Té moltíssimes propietats; estimulant i tònica, antisèptica, vulnerària. Una dita antiga diu: «sàlvia per al remei del mal»

– Arç blanc (Crataegus monogyna): les flors tenen propietats sedants i regulen el sistema circulatori. També beneficia els transtorns provocats per l’angoixa i l’insomni.

– Escabiosa/ Vídues mortes (Knantia arvensis): Molt útil per netejar les ferides i curar-les. També té les virtuts de combatre la verola i el xarampió.

– Sajolida (Satureja montana): estimulant, tònica i aperitiva. Redueix els gasos intestinals. Impmrescindible en els adobats d’olives, olis i vinagres.

– Milfulles (Achillea millefolium): les virtuts principals són com a vulnerària, digestiva i tònica. Antigament tots els soldaats en portàven per guarir les ferides de guerra.

– Dolçamara (Solanum dulcamara): És un purgant molt violent i no s’ha d’utilitzar en medicina casolana. El nom li ve de dolça i amarga.

– Tarró/Tàrrec de prat (Salvia pratensis): vulnerària (per curar ferides). Recomanat per a les nafres de les cames.

– Vidalba/Vidarsa (Clematis vintalba): Planta diürètica i analgèsica. Quan s’asseca perd totes les propietats. Utilitzada antigament per pobres i indigents per fer llàstima. Provoca butllofes a la pell.

_ Ginebre (Juniperus communis): és sudorífica, repara els mals de cap i afavoreix les didgestions. Els fruïts es fan servir per aromatitzar els guisats de les carns de caça.

_ Timó mascle (Tevarium polium): és tònic i estimulants. També diürètica i combat el reumatisme. Popularment es creu que cura els cucs intestinals.

_ Digital groga/Didalera de Sant Jeroni (Digitalis lutea): és utilitzada en casos d’insuficiència cardíaca, arítmies i taquicàrdies. És tòxica. No s’ha d’utilitzar en medicina casolana. Es comercialitza en homeopatia.

– Bosses de partor (Capsella borsa-pastoris): Principalment s’utilitza per regular la menstruació. La forma dels fruits dóna nom a la denominació de «pa i formatge».

– Briònia/Carbassina (Bryonia dioica): Purgant violent. Paralitza el sistema nerviós. No s’ha de fer servir en medicina casolana.

 – Serverola (Agrimonia eupatoria): Combat les angines i les faringitis dels xerraires. Tanca teixits i esfínters. Cura les nafres i talla les diarrees.

– Malrubí negre (Ballota nigra): Millora els estats hipocondríacs i les depressions de la menopausia. No se’n pot abusar.

– Espernellac (Santolina chamaecyparissus): Afavoreix la digestió i calma el mal d’estómac i acidesa. Facilita la menstruació i en calma el dolor.

– Herba de Sant Antoni (Stachys recta): digestiva, vulneraria i aperitiva. Cura les nafres i ferides.

 

Per saber-ne més sobre les Trementinaires i Tuixent:

http://www.trementinaires.org/



Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.